Litterae Ad Abyssum

 

  Mal, sempre mal No obstant, endavant. Alçant el cap Continuant el combat Lluitaré fins el final. Però, sense la teua mà Ja res serà igual. Sempre s’ha fet mai. L’ala ja vola I ara juga a amagar Què? Un cor trencat Tu ja m’has oblidat, O ho faràs aviat Jo et continuaré recordant, Tota la vida vivint del passat. Novament a l’atzucac: ¿Emprar la dalla I fer rodar el cap O deixar-la estar?   Tornaré a navegar Malgrat la tempestat, Amb mi no podrà la mar. Sols em vencerà el penya-segat Quan, voluntàriament, em deixe arrossegar. Acabada ja és la nostra Odissea, Sols resta el foc a Troia, Els monstres Caribdis i Escil·la I un vaixell que ha naufragat. De les sirenes vaig resistir el cant Però, la teua mirada, Eixa boca arquejada, La inefable forma d’estimar Va ser un cúmul desbordant Que em va obligar a amar. I llevant-me la cuirassa Em vaig deixar encadenar A l’infinit treball De col·locar-te els pèls que ...